Mertxe Galdos Etxezarreta

Escrit de Vida (1947-2036)

La mare va néixer el dia 22 de gener de l’any 1947, o el dia 23? Alguna cosa en la partida de naixement no va ser ben escrita, però ella sempre va dir, i vam celebrar el seu dia, el 22.

Va néixer a Renteria, petita localitat de Guipuzkoa, al costat de Donosti, en una familia humil, que tot just començava a augmentar, ja que ella és la segona de 13 criatures!

La complicitat amb la seva germana gran, la Loli, i el deure d’ajudar a casa perquè estés tot en ordre, amb un pare de caràcter molt fort, va condicionar molt la seva infància, de la qual ella manifesta que li van tallar les ales i la canço de Libre de Nino Bravo va ser estandard al llarg de la seva vida, però amb una força vital sense nom que la va acompanyar fins els últims anys.

Va voler, i va poder, estudiar per llevadora, internada a Madrid, i des d’on va iniciar un camí que mai més la tornaria a portar a viure a terres basques.

Amb Medicos Mundi va anar a l’Àfrica, on la vida va voler que trobés a un català barbut ben plantat qui al principi li va caure malament, amb la seva façana de superioritat… però un accident de moto de l’Albert, en un context d’un hospital local saturat, va fer que el portessin a recuperar-se a la maternitat de Ruanda??? (algú on va ser exactament???), on es va trobar a una llevadora coneguda i amb qui es van acabar enamorant. A l'Àfrica es van casar i van fer un viatge amb moto de 3 mesos travessant 11 països, abans de tornar a casa, amb la primera filla ja dins la panxa de la mare.

Es van assentar a Catalunya, però amb una inquietud constant de recerca i qüestionament, entre la parròquia de Sant Pere del Besós, la comunitat de la Longuera, el Bolet i finalment a l’Avellà, on van fer la seva petita comunitat.

La mare en tot aquest procés, va gestar 5 filles, de les quals van arribar al món 4, però amb cinc anys de diferència entre una i altra, que va marcar una època bonica i dura al mateix temps, allunyada de la major part de la seva família al país basc (excepte la Charo), però amb una energía inesgotable… o potser sí, ja que va necessitar ajuda d’alguns medicaments per sostenir moments foscos. Tot i així, recordem la seva alegría, el seu humor, la seva empenta, la seva eficàcia, les seves cuinetes…

Quan la Neus (la petita de les 4) tenia 13 anys, va reiniciar la seva feina de llevadora a l’hospital de Vilafranca del Penedès, i va recuperar l’alegría d’una feina vocacional; tornava més contenta ella de la feina que nosaltres de l’escola! I així ha deixat empremta en tantíssimes persones més.

La duresa de la vida, i d’una ànima vella, va fer que s’anés encorbant al caminar, i que les ganes de descans, i de la llibertat anhelada, la fessin deixar el petit cos, però molt feixuc, a l’edat dels 79 anys.

Malgrat la intensitat del seu dolor, que pocs han conegut, el que ha deixat son records preciosos d’alegria, joc, dulçura, cura, creativitat, tendresa, optimisme, energía, empenta, capacitat de superació i de cerca.

T’ESTIMEM

Una Vida en imatges

Anècdotes i Records

Envian's les teves anècdotes preferides. Les recopilarem totes en un llibre de records..

Celebració de Vida i Comiat

La celebració de la vida de la Mertxe Galdos vol ser un espai per compartir memòries, vivències, silenci i música. Ens agradaria poder-ho compartir amb tu. Després de la cerimònia, hi haurà un petit piscolabis per compartir.